Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí.
Cerrar
No te pierdas...
No te pierdas...
Planeta de Libros
Ir al recomendador
  1. PlanetadeLibros
  2. /
  3. Premios
  4. /
  5. Premi Josep Pla
Compartir
2016

Historia

Premi convocat per Edicions Destino. Fou creat l'any 1968 i s'hi poden presentar obres de narrativa en català sense limitació de gènere: novel·la, conte, relat, memòries, biografia, diari... Està dotat amb 6.000 euros i s'entrega la nit del dia de Reis de cada any a l'Hotel Ritz de Barcelona, en la mateixa vetllada en què s'entrega el Premio Nadal.
 

Cronologia del Premi

1968 El primer Premi Josep Pla, atorgat el 6 de gener de 1969, correspongué a l’obra de Terenci Moix Onades sobre una roca deserta. Representà el descobriment d’un jove es criptor que, com després ha demostrat en la seva obra poste rior, havia d’estimular amb la seva inquietud, la seva gràcia i la seva violència la nostra novel•lística. Fou finalista d’aquest any Estanislau Torres amb Castelladral.

1969 Obtingué el Premi Baltasar Porcel amb Difunts sota els ametllers en flor. Una obra representativa del món fantàstic, dramàtic i tendre d’aquest escriptor que ha evocat una Mallorca rural i marítima. Fou finalista Josep Vallverdú amb Proses de ponent.

1970 Aconseguien el Premi Tomàs i Teresa Pàmies amb Testament a Praga. Un llibre de memòries que ens situa en un moment crucial de la nostra història: la guerra civil i l’exili suportats per un pare i una fi lla que des de les terres de Lleida van anar a parar a Praga. Vivíssim d’estil, és un testimoni excepcional d’aquests anys difícils. Fou finalista Underground, de Guillem Viladot.

1971 Un jove escriptor mallorquí, Gabriel Janer Manila, guanyà amb Els alicorns, vast retaule de la vida d’un poble rural de l’illa. Fou finalista Alexandre Cirici amb el seu llibre Nen, no t’enfilis.

1972 Guanyà Alexandre Cirici amb El temps barrat, segona part de les seves memòries en curs de redacció. En aquesta biografia l’autor ens parla dels seus anys universitaris, que foren els de la segona República i de la Universitat Autònoma. Fou finalista Pau Faner amb Narracions inspirades.

1973 Guanyà el Premi Llorenç Villalonga amb Andrea Víctrix. L’aplom i la fluidesa narrativa d’aquest gran escriptor, que ens ha donat al llarg de la seva obra una visió personalíssima de la seva Mallorca nadiua, s’imposaren plenament. Fou finalista El bou de foc, de Francesc Casterà.

1974 Obtingué el Premi El vel de Maia, de Marià Manent, un altre escriptor consagrat d’un valor excepcional per la seva obra poètica. Fou finalista Oriol Pi de Cabanyes amb També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud.

1975 Guanyà el Premi Enric Jardí amb Història del Cercle artístic de Sant Lluc. Tracta d’un seguit de fets, dificultats i èxits que ha hagut de viure el Cercle Artístic de Sant Lluc des de la seva fundació. Fou finalista Crònica d’Isanbard, de Toni Turull.

1976 Obtingué el Premi Contraataquen, de Carles Reig, un escriptor que amb un estil molt lúcid i crispat ens fa conèixer tot el trasbals d’aquest camp de concentració en què tantes vegades es converteix la nostra vida. Fou finalista Estanislau Torres amb La bossa de Bielsa.

1977 Josep Ma Castellet amb el seu assaig Jo sep Pla o la raó narrativa obtingué el Premi. Per primera vegada l’obra d’ aquest gran escriptor ha estat analitzada d’una manera rigorosa. Fou finalista Magdalena Guilló amb En una vall florida al peu de les espases.

1978 Obtingué el Premi Maria Àngels Anglada amb la no vel.la Les closes. Uns fets històrics que malauradament destrueixen la vida d’una família li permeten de dibuixar unes figures suggestives en un fons de paisatge empordanès. Fou finalista Josep Melià amb Les pluges de sal.

1979 Obtingué el Premi Jaume Miravitlles amb Gent que he conegut, la vida intensa de l’autor com a polític i periodista que li permeté tractar i conèixer tants personatges històrics. Fou finalista Cremades i Arlandis amb La Regina de la Pobla de les fembres pecadrius.

1980 Guanyà el Premi La noia a la sorra, de Jordi Sarsanedas. L’acció se situa en una illa del Mediterrani a l’inici del turisme de masses. Els personatges, indígenes i forasters, viuen tot aquest trasbals amb una inèrcia inconscient. Fou finalista Un senescal del catorzè, de Josep Ma Serrà.

1981 Obtingué el Premi El Cingle Verd, de Josep Piera, un dietari que ens porta a la realitat d’un paisatge i als avatars d’un pensament. Lectures, records i viatges van dibuixant una línia inquieta que sovint s’exalta líricament. Fou finalista del Premi Música de cambra, d’Olga Xirinacs.

1982 Guanyà Interior amb difunts, d’Olga Xirinacs. Unes cartes d’amor que ens traslladen a finals del segle xix i a començaments del xx. Fou finalista Indíbil i la boira, de Josep Vallverdú.

1983 Guanyà el Premi Fins al cel, de Pau Faner. Aventura i intriga, fantasia i realitat, història i somni que ens conta el vaivé agitat de les successives generacions d’una família menorquina des de l’any 1800 fins al 1975. Fou finalista Les paraules i els dies, de Jordi Llovet i Pomar.

1984 Obtingué el Premi Papers contra la cinta magnètica, de Norbert Bilbeny. Un dietari d’un intel.lectual que viu intensament el món del pensament i de l’ètica personal i col.lectiva. Fou finalista Cuit a foc lent, de Josep Lluís Seguí Rico.

1985 Obtingué el Premi Tretze biografies imperfectes, de Gerard Vergés. Llibre de lectura amena i de divertida erudició, escrit amb un gran sentit de la bellesa i amb un cert to d’ironia, que ens presenta la biografia de tretze personatges. Fou finalista El molí de l’ombra, d’Albert Manent.

1986 Obtingué el Premi El present que m’acull, de Maria Mercè Roca. El protagonista d’aquest llibre imagina la història dels seus avantpassats, però no s’adona que per força haurà d’acabar parlant d’ell mateix i explicar la seva vida. Fou finalista Plexiglàs, de Xesca Ensenyat.

1987 Obtingué el Premi Solc de les hores (Retrats d’escriptors i de polítics), d’Albert Manent. S’intenta en aquest llibre una reflexió històrica, centrada en l’època del règim franquista. Fou finalista D’aquells fums aquestes boires, de Joan Feu.

1988 Obtingué el Premi Quadern venecià, d’Àlex Susanna. L’autor ens narra l’estada d’un any a Venècia, alhora que assistim a un fascinant procés de descoberta i interiorització de la ciutat. Fou finalista El traç d’un any, d’Eudald Puig.

1989-1990 Obtingué el Premi Illa Flaubert, de Miquel Àngel Riera. És la història d’una recerca voluptuosa de la soledat. El protagonista s’adona, amb la desaparició de la mare, de la increïble capacitat depredadora del temps. Fou finalista Josep Maria Montaner amb Fills de Blade Runner.

1991 Obtingué el Premi El cortesà i el seu fantasma, de Xavier Rubert de Ventós. Fou finalista Aquell 19 de novembre, de Car lota Pijoan (pseudònim).

1992 Guanyà La Japonesa, de Jordi Coca. En aquest llibre, el jove protagonista ens explica, des d’un difús sentiment de l’existència, la seva experiència al llarg de vint anys. Va ser finalista Illa de Pasqua. Un món perdut a l’est de la Polinèsia, de Francesc Amorós.

1993 Va obtenir el Premi El cap de Penteu, de Xavier Roca- Ferrer. Amb ironia i un esmolat sentit de l’humor, cada text desplega algun aspecte de l’enfrontament de l’artista amb la societat i la creació. El finalista va ser Còctel a Manhattan i altres contes, de Maruixa de Siles (pseudònim).

1994 Guanyà Dins el darrer blau, de Carme Riera. Narra l’últim acte de fe que es va fer a Mallor ca contra els jueus. Aquest fet històric es converteix en vida palpitant, en respiració i passió i, sobretot, en pietat pels botxins i les víctimes. Va ser finalista Ruleta dolça, de Jordi Arbonés.

1995 L’obra guanyadora va ser Dibuix de dona amb ocells blancs, d’Isabel Olesti, un recull de contes que tenen com a lligam la nit.

1996 Va aconseguir el Premi Cita a Tombuctú, de Pep Subirós, un relat sobre la recerca apassionada de la identitat personal per part d’una dona i l’intent d’un home de retrobar- la, a través d’un sorprenent viatge a Tombuctú.

1997 Guanyà Miquel de Palol amb El Legislador. Una història de fons filosòfic sobre qüestions biològiques, antropològiques, culturals i socio polítiques i també una apassionant història d’amor.

1998 Obtingué el Premi L’home de l’abric, de Valentí Puig, una obra que reivindica la figura intel.lectual i humana de Josep Pla. Va ser finalista Viatge a Liliput, de Mercè Rius.

1999 Guanyà Apocalip si blanc, de Francesc Puigpelat, un apassionant relat de gènere, entre la ciència- ficció i les aventures, que gira entorn del tema de la fi del món en una història de ritme trepidant.

2000 Obté el Premi Empar Moliner amb Feli, esthéticienne. Amb un estil molt desenfadat ens presenta amb un accent tendre i corrosiu un conjunt de personatges amb les seves dèries i desigs.

2001 Guanyà Nitrato de Chile, de Jordi Llavina. És una narració psicològica i costumista al voltant d’un triangle amorós. Fou finalista Lluís-Josep Comerón amb Una cantonada al desert.

2002 L’escriptora i periodista Eva Piquer va obtenir el Premi amb Una victòria diferent, una novel.la sobre la intel.ligència, la felicitat i la certesa que la intel.ligència no fa la felicitat.

2003 Obté el Premi Hèctor Bofill amb L’últim evangeli, una novel.la sobre la descomposició del món occidental i sobre la fractura de les civilitzacions. La trama es desdoblega en el present, la vida d’uns personatges en els quals es perceben els símptomes de la transformació, i cinc-cents anys més tard, la història del cònsul Tulius, que, en una humanitat futura, haurà de fer front al xoc titànic dels anhels de llibertat contra el totalitarisme i el nihilisme.

2004 Robert Saladrigas es proclamà guanyador de la 36ª edició amb La llibreta groga, que desgrana la fragilitat de les convencions, la vulnerabilitat de l’amor i la complexitat de les relacions familiars.

Leer más

Bases

Descargar 107,32 K