Castell de cartes és literalment i literàriament un esforç per fondre dues realitats. La principal seria la visió calidoscòpica d’un poble de pagès els anys que precedeixen la guerra civil, descrit amb agudesa realista pel narrador, el qual passa en aquest poble els estiueigs que inclouen la infantesa, l’adolescència i la primera joventut. La seva visió en un present tenyit d’enyorança no exclou aspectes crítics davant de crueltats o situacions despietades. En altres capítols o episodis explica amb sincera eficàcia el desvetllament de la tendresa amorosa, de l’amor o del sexe, tot graduant les sensacions segons quines siguin les persones que desvetllen o estimulen cadascuna de les relacions. Com en gairebé totes les novel.les d’aquest autor, el veritable protagonista és col•lectiu – el poble i els seus habitants –, amb la diferència que a Castell de cartes assoleix relleu propi el narrador, el qual s’erigeix en protagonista singular.
