Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) es doctor en Filosofía y Letras por la Universitat Autònoma de Barcelona. En la actualidad ejerce de profesor titular de Filosofía de la Educación en esta misma universidad. Ha publicado, entre otros títulos, Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) y, en esta misma colección, un ensayo imprescindible: La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019). Con La fragilidad del mundo, obra merecedora del Premio Nacional de Ensayo 2022, este gran pensador contemporáneo nos brinda una filosofía literaria para reaprender a ver el mundo y responder a las encrucijadas del presente.
La traducció al català de l’obra guanyadora del Premio Nacional de Ensayo 2022.
Potser ha arribat el moment d’aturar-se i aprendre a veure de nou el món. O el que queda d’ell i d’una realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per l’imperi de la tècnica, sempre àvids de novetats, sotmesos a una pressa constant, plens d’informació però mancats de saviesa... Enfront dels discursos salvadors i l’arrogància dels dogmatismes, filosòfics o religiosos, Joan-Carles Mèlich ens proposa en aquest assaig una obertura decidida a la complexitat i l’ambivalència del món, també als seus aspectes ombrívols i dolorosos. Perquè cal que ens afanyem a rescatar un sentir, fràgil i precari, però no menys compassiu i cordial, davant del desvaliment de la nostra naturalesa i l’hostilitat del temps present.
Potser ha arribat el moment d’aturar-se i aprendre a veure de nou el món. O el que queda d’ell i d’una realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per l’imperi de la tècnica, sempre àvids de novetats, sotmesos a una pressa constant, plens d’informació però mancats de saviesa... Enfront dels discursos salvadors i l’arrogància dels dogmatismes, filosòfics o religiosos, Joan-Carles Mèlich ens proposa en aquest assaig una obertura decidida a la complexitat i l’ambivalència del món, també als seus aspectes ombrívols i dolorosos. Perquè cal que ens afanyem a rescatar un sentir, fràgil i precari, però no menys compassiu i cordial, davant del desvaliment de la nostra naturalesa i l’hostilitat del temps present.
