El llibre tracta sobre el famós programa de presentacions i el servei abusiu que les persones podem arribar a donar-li.
Un dels episodis que explica l’autor, en Franck Frommer, és el del General Stanley A. McChrystal de l’OTAN a l’Afganistan on deixa patent que l’ús del programa pot arribar a fer que ens tornem idiotes.
Personalment, El pensamiento PowerPoint. Ensayo sobre un programa que nos vuelve estúpidos és un llibre que m’ha resultat interessant perquè, jo no és que sigui un usuari habitual del programa, però a l’entorn de la universitat, a l’època que la meva dona feia el doctorat, sí que era freqüent el seu ús.
He de dir que estic d’acord amb l’autor en el fet que el programa pot tornar idiota a l’usuari i el pot arribar a convertir en un autòmat a l’hora de fer la presentació davant del públic. Bàsicament perquè a la presentació l’usuari no para de llegir els comentaris de la “diapositiva” sense tenir poder d’improvisació.
Entenc que el PowerPoint facilita, i molt, la feina que antigament fèiem amb transparències i que ens “forçava” a improvisar perquè no hi havia la possibilitat d’escriure comentaris que després pots imprimir a la vegada que imprimeixes la presentació definitiva. Les transparències eren molt elaborades, però no deixaven de ser una imatge d’una sola capa.
